El ressorgiment econòmic de la comarca de l’Alt Penedès, desprès del desastre de la fil·loxera, va propiciar l’arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d’acord amb la seva posició econòmica. Vilafranca comença a finals del segle XIX la seva transformació de poble a petita ciutat, a les antigues places i carrers apareixen nous edificis que canvien la seva tradicional imatge, i es projecta un nou model de ciutat. Els arquitectes de renom substitueixen als mestres d'obres en les diferents construccions i sorgeixen les figures de Santiago Güell, Eugeni Campllonch i Antoni Pons. Els dos primers són els que acaparen quasi en exclusivitat la producció arquitectònica de la Vila.

L’arquitectura modernista a Vilafranca combina l’arquitectura popular catalana amb les tendències pròpies del Modernisme que aporta nous materials i una nova concepció de l’espai. En el recorregut per la Vilafranca modernista podem veure la vistositat de la decoració naturalista de les façanes, la utilització del maó vist en alguns edificis, i els vitralls i baranes de ferro forjat en finestres i balcons.

El modernisme contemplava també altres aspectes de l’art com ara la pintura, l'escultura i el disseny de mobiliari urbà. Passejant pel carrer de Santa Maria trobem unes singulars peces en forma de fanals. Entrant a la Cripta de la Basílica veurem un excel·lent grup escultòric d’en Josep Llimona i al Museu de Vilafranca dibuixos de Ricard Opisso així com obres d’altres autors.

Aquesta ruta de Vilafranca, és un itinerari que permet conèixer l’impacte d’aquest moviment cultural al tombant del segle XIX al XX a partir dels nous símbols de progrés i modernitat que aportava aquesta innovadora tendència anomenada Modernisme.