La comarca del Vallès Oriental, a finals del segle XIX i principis del segle XX, es va consolidar com a centre d’estiueig de la burgesia barcelonina atreta per la proximitat amb la capital, pel seu interès paisatgístic i, sobretot, terapèutic i termal. En diverses poblacions de la comarca es van construir torres amb jardins frondosos que són avui testimoni d’una època.

Una ruta per aquestes singulars torres i els seus jardins ens apropa a una forma de concebre l’art i d’entendre la vida que conjugava el plaer estètic amb el gust envers la natura i la salut. I alhora permet una aproximació a l’obra de l’arquitecte vallesà Manuel Joaquim Raspall (1877-1937), que va treballar com arquitecte públic i privat a les poblacions de l’Ametlla, Cardedeu, la Garriga i Granollers, poblacions que avui reuneixen el conjunt
d’obra més interessant de Raspall.